Ja fa vint anys que els Pets van publicar Agost (2004), el disc on hi havia cançons com Pau, en què explicava la vida d'un noi inconformista. Lluís Gavaldà al llibre Lletres ho contextualitza així: "El disc Agost va sortir just quan el país bullia d’indignació amb la intervenció espanyola en la guerra d’Iraq. Les cassolades i les manifestacions omplien els carrers de ràbia i confrontació, i els carrers grisos et saludaven amb balcons folrats de banderes que demanaven aturar la guerra [....] Entremig dels manifestants, un dels que portava la veu cantant ens va mirar amb un posat desafiador. I en aquell moment vaig pensar que es diria Pau." Coincidint amb aquest vintè aniversari, el duet empordanès Cala Vento han versionat aquest tema, amb la diferència que en Pau ara té quaranta anys i la seva vida és així.
Pau treballa i estudia,
també té una família
que veu només de tant en tant.
Tot el dia a l'oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.
Pau té plena la nevera
de tuppers de la feina
que fa amb receptes d'Instagram,
i a l'habitació somia
amb un canvi de vida
que sembla que no arriba mai.
Pau és com la resta,
curra i no molesta,
tot i anar sempre estressat.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.
Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.
Pau té proves cada dia
que la pornografia
ens ha portat a un lloc fatal.
Pau hi ha cops que desespera
quan sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.
Pau no és cap heroi
no té vocació,
per fer un altre tuit viral.
Però per dormir tranquil
ha de seguir.
Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.
Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.
