S'ha mort l'home més vell d'Espolla

Hem de recordar el que ens va ensenyar, / l'hem de portar sempre dintre el cor


Que repiquin les campanes i que avui repiquin fort,
que despertin la comarca amb el seu repicar de mort.
I que escampin la notícia que a tots ens gelarà el cor:
a l'home més vell del poble aquest matí l'han trobat mort.

Sembla que encara el puc veure en el seu etern vaivé,
anant de banda a banda del carrer.
Avui ens ha deixat,
però digue'm si saps qui serà el següent.

S'ha mort, s'ha mort,
l'home més vell del poble
s'ha mort, s'ha mort,
hem d'honrar-lo, l'hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S'ha mort
l'home més vell del poble,
s'ha mort, s'ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Amics i amigues avui és un dia fosc,
ha cridat l'alcalde des de dalt del seu balcó.
Agafeu aquesta caixa entre quatre homes ben forts,
que anirem fins a l'ermita fent solemne processó.
Agafeu plats i forquilles que farem menjar per a tots,
no ens privarem de res, beurem el vi més bo,
i la festa ha de durar fins que demà ens sorprengui el sol.

S'ha mort, s'ha mort,
l'home més vell del poble
s'ha mort, s'ha mort,
hem d'honrar-lo, l'hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S'ha mort
l'home més vell del poble,
s'ha mort, s'ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Quan es mori l'alcalde, qui ens dirà lo que hem de fer,
a qui li enviaríem cartes si traspassés el carter.
Si la dinya l'estanquera, a qui li comprarem tabac,
si fina la xarcutera, qui ens tallarà el pernil salat.
I mentre que les escoles se'ns estan omplint de pols,
al cementiri no hi ha lloc per a tots,
cal que neixin sans, cal que creixin forts.

S'ha mort, s'ha mort,
l'home més vell del poble
s'ha mort, s'ha mort,
hem d'honrar-lo, l'hem de recordar,
hem de mantenir viu el record.
S'ha mort
l'home més vell del poble,
s'ha mort, s'ha mort,
i és segur que tots
hem de córrer la mateixa sort.

Així que quan el bon vi ja se'ns hagi enfilat al cap,
i ens pessigui els intestins l'instint d'eternitat.
En un jaç d'herba fresca que vora l'ermita hi ha
engendreu-li nets i netes al sant home que se'n va.

Feu-li una família extensa,
és el que ell hagués volgut,
sempre va dir que un poble sense nens
és un poble que ha claudicat,
és un poble que s'ha perdut.

S'ha mort, s'ha mort, s'ha mort, s'ha mort.

 

Data de publicació: 21 de setembre de 2022
Última modificació: 14 de gener de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze