Si he de ser honesta, mai havia escoltat el Double Fantasy a consciència, d’una tirada, perquè la Yoko em queia bastant malament. Els seus temes em desesperaven i els seus esgarips m’alteraven els biorritmes. Saltava amb precisió quirúrgica de (Just like) Starting Over a Cleanup Time i d’ Im Losing You a Beautiful Boy i Watching the Wheels, que m’encantaven.
Però ara sento com en John canta a la Yoko que cada cop que la mira és com si es tornessin a enamorar de nou i que serà com tornar a començar i, potser perquè em faig gran, ho omplo tot de sentit fins arribar a la rèplica de la Yoko al final del disc: Hard Times are Over. "Els temps difícils s’han acabat", li diu ella. A la tardor de 1980, doncs, en John i la Yoko havien decidit començar de zero i salvar la seva relació.
"La vida és allò que et passa mentre tu fas altres plans", diu Lennon al seu fill a Beautiful Boy, també en aquest disc. I així, el 8 de desembre d’aquell mateix any, molt a prop del lloc on es va prendre la foto de la coberta, Mark Chapman va demanar a Lennon que li signés el disc. El mateix Chapman va disparar-li al cap de poca estona els cinc trets que el van matar quan es disposava a entrar a casa seva, a l’edifici Dakota. Tenia 40 anys i havia decidit començar de nou. S’havia reconciliat amb en Julian, havia fet de pare d’en Sean i tot indicava que, efectivament, els temps difícils s’havien acabat. Però la darrera cosa que va fer va ser estampar la seva signatura en aquell petó a Central Park.
Escolto com Lennon diu a la seva dona que "és temps de desplegar les ales, que no deixi passar un altre dia" i, per primera vegada, empatitzo molt fort amb la Yoko. I amb la llosa de sentir una cançó que et diu a tu, personalment, que tot just comença una nova vida quan saps del cert que això ja és impossible. Tots els plans de futur i la voluntat del teu company enllaunats per sempre en una cançó d’amor que ressalta més encara, si això és possible, la injustícia que t’ha tocat viure.
I mentre penso que (Just Like) Starting Over és una cançó d’amor preciosa sobre l’amor real i quotidià, sobre l’amor que escapa ja de certes fal·leres juvenils i que, precisament, s’encomana a la tendresa per alimentar el fer-se costat que n’assegura la supervivència, em cau una llàgrima pensant en Grow Old With Me. "El millor encara està per venir", deia en John a la seva dona a l’àlbum pòstum Milk and Honey (1984).
I entenc el pes de les cançons en què el record de l’amor es queda atrapat per sempre, en suspens, girant al reproductor. I em pregunto si la Yoko, en algun sofà de Nova York, mirant el petó de la coberta, també deu plorar de tant en tant, escoltant com el seu company li diu que tot serà com començar de nou.
Cançó: (Just Like) Starting over
Disc: Double Fantasy (1980)
