Tiempo

Ahora que nos falta el aire / ahora se acelera el baile

Pablo Sánchez, cantant de la Raíz
Pablo Sánchez, cantant de la Raíz

"Fa dos o tres mesos tenia dolors d'esquena, ho vaig anar tractant amb fisioterapeutes i ressonàncies, i en principi semblava que no tenia res. Però fa un mes i mig vaig fer un esternut molt fort, que em va deixar molt adolorit durant unes setmanes. Em vaig fer una altra ressonància i va aparèixer una fractura en una vèrtebra. [...] M’han detectat una malaltia greu i crònica. He de lluitar-hi, aquesta setmana vinent començaré el tractament. Estaré fora dels escenaris." Pablo Sánchez, cantant de La Raíz, ha anunciat, en un vídeo compartit a xarxes socials, que li han diagnosticat mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia. La gira que el grup tenia previst (per voluntat seva) es farà igualment, però sense ell. Li enviem tots els ànims del món escoltant una de les darreres cançons de la banda.

Por si el tiempo no perdona,
cuatro locos hemos roto el calendario
y seguiremos buscando la manera de contarlo
porque es tiempo de vivir el momento.

Aunque nos falte oxígeno y todo sea efímero,
sigue alertándonos la lluvia ahí fuera,
con tsunamis de sangre en esta, mi guerra,
señor, dispárame cuando, de tan herido,
ya no agite las alas, ya no vea el camino.
Llévame al basto jardín en que crecimos,
dame otra oportunidad,
antes que habite el olvido.

Y ahora que vuelven a por ti
a decidir tu vida,
ahora que nos falta el aire,
ahora se acelera el baile.

Y en el Mediterráneo ya no hay quien respire.
La muerte nos encontrará empapados de sexo y sudor,
sin dueño y sin dios,
corriendo más que los perros del odio
en plena danza de nadies.
Tú y yo, al sol de una tierra sin dueño y sin dios.
I torna la mort a visitar-te.

De los coches de palacio a la angustia del migrante
hay un charco, hay un charco,
de la hambruna miserable al desfalco en los palcos
elegantes del poder hay un charco.
Del suicidio juvenil a los monstruos de los púlpitos,
de un hoy hostil a otro futuro escrito hay un charco.
I torna la mort a visitar-te.

Y ahora que vuelven a por ti
a decidir tu vida,
ahora que nos falta el aire,
ahora se acelera el baile.

Y en el Mediterráneo ya no hay quien respire.
La muerte nos encontrará empapados de sexo y sudor,
sin dueño y sin dios,
corriendo más que los perros del odio
en plena danza de nadies.
Tú y yo, al sol de una tierra sin dueño y sin dios.
I torna la mort a visitar-te.

Data de publicació: 16 de febrer de 2025
Última modificació: 16 de febrer de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze