Vespre

I et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix

Autor Redacció

Cap al vespre és quan estàs com a cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar
i et prepares un whisky i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro sense ganes de fuma'l
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar
i de sobte tens por de sentir-te tan buit
i te'n vas cap al pub i no trobes ningú.

I surts fora al carrer i comences a córrer
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit i respires ben fort.

Cap al vespre és quan estàs com a cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s'esvaeix
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Data de publicació: 30 d'octubre de 2019
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze