Biblioteca

Mitificar Plath com una pobra víctima és una perversió de qui va ser: oblida la seva vivesa, aquell apetit intel·lectual únic, el seu control, el seu sentiment vehement

Roser Cabré-Verdiell explica com ha nascut la seva nova novel·la, «Que morin els fills dels altres»

Sovint em pregunto, naturalment, per què no vaig tenir cap pressentiment de la catàstrofe

Hi ha nits d’una foscor màgica, elèctrica, vibrant, i aquella n’era una

El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana

Descobrim dos llibres amb què petits i grans podran conèixer les tradicions de la ciutat

No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica

La monja de carrer deia que «no tenir una família t'ajuda perquè pots tenir el cor lliurat a tots els altres»

Deu ser per això que mai no podrem pensar bé del tot l’amor si l’allunyem del verb, el vers i la ficció

En realitat em volies fent cas i obedient al pacte difícil i bell que només és per tu

I si pot ser no oblidis els teus anys / en el niu que has deixat dins de nosaltres