"Die Balearen, les Illes Balears abans i desprésés un projecte de refotografia, o fotografia comparativa, basat en els gravats de l’obra Die Balearen, de l’arxiduc Luis Salvador d’Àustria (1847-1915)", ens explica el dissenyador gràfic Lluc Julià. "El projecte neix de la inquietud de crear eines per prendre consciència, de manera atractiva i comprensible (i fins i tot lúdica), de l’efecte que produeix l’empremta de l’ésser humà sobre el seu entorn, especialment sobre el patrimoni natural i cultural de les Illes Balears. No és un projecte de recerca que pretén treure conclusions, sinó un projecte de divulgació i reflexió, tan vàlid per denunciar el paisatge que hem modificat amb poc encert, com per reivindicar el paisatge que hem sabut conservar. Un viatge en el temps per observar, per exemple, el creixement urbanístic, l’ocupació de la làmina d’aigua dels ports naturals, l’augment de la vegetació, el canvi d’usos d’espais i d’edificacions o l’estat del patrimoni arquitectònic." Us en mostrem 14 exemples.
1. Ciutat d’Eivissa (1869-2022). L'ocupació de la làmina d’aigua dels ports de les Illes Balears per a la construcció de dics, molls, estacions marítimes i ports esportius és una constant.
2.Sant Josep de Sa Taiala. Eivissa (1869-2022). A la majoria de casos, el creixement urbanístic i les infraestructures urbanes trenquen la imatge bucòlica dels gravats que il·lustren les poblacions rurals de les Illes Balears de finals del segle XIX.
3.Bunyola. Mallorca (1884-2023). Sovint queden pocs elements que identifiquin els paisatges urbans il·lustrats al Die Balearen. L’església de Sant Mateu i el perfil muntanyós de la serra de Tramuntana ens ubiquen perfectament l’enclavament d’aquest gravat de Bunyola.
4.Can Balaguer. Palma. Mallorca (1882-2022). Al Die Balearen s’il·lustren també els espais urbans amb els seus carrers i edificis destacats. El volum IV de l’enciclopèdia està dedicat íntegrament a la ciutat de Palma, amb nombrosos gravats dels diferents palaus i cases senyorials de la ciutat, com aquesta de Can Balaguer. Actualment és propietat de l’Ajuntament de Palma i està oberta al públic.
5. Cala Barques. Pollença. Mallorca (1884-2021). La zona nord-est del litoral de la serra de Tramuntana és la més verge d’aquest litoral a excepció de cala Barques, on es troba la urbanització de Cala Sant Vicenç. De la torre de defensa que vigilava aquest punt costaner no en queda ni rastre.
6. Cap de Formentor des de la Talaia d’Artrutx. Pollença. Mallorca (1884-2021). La catifa verda que cobreix bona part del territori de la foto actual ens indica un clar augment de la vegetació a causa de la reducció de les pastures, així com de l’ús de la llenya com a material de combustió i l’absència d’una bona gestió forestal.
7.Castell de Port de Sóller. Mallorca (1884-2021). Moltes edificacions han sigut engolides pel procés d’urbanització, especialment al litoral de l’arxipèlag. Aquest és un cas paradigmàtic. Caminant pel mateix passeig de Port de Sóller, on es troba ubicat el castell, si no t’ho indiquen, no és fàcil de veure.
8. Portal de la llotja de Palma. Mallorca (1882-2022). Al volum IV del Die Balearen, dedicat a la ciutat de Palma, hi trobem profusament il·lustrat el port de la ciutat, els seus edificis i molts dels seus detalls arquitectònics. És el cas d’aquest portal de la llotja de Palma, perfectament conservat, que ens mostra la fidelitat dels gravats de l’arxiduc.
9. Son Mas. Andratx. Mallorca (1884-2021). Son Mas era una possessió fortificada. Actualment, és l’edifici que allotja l’Ajuntament d’Andratx. Un bon exemple dels canvis d’usos que han patit moltes de les edificacions de les Illes Balears al llarg del temps.
10.Torre del port d’Alcúdia. Mallorca (1884-2022). L’increment de la vegetació natural i l’augment de la urbanització són dos dels aspectes que més han canviat la fisonomia del paisatge de les Illes Balears. En aquesta comparativa, si no fos per la referència de la torre de defensa, no podríem identificar el mateix lloc que va il·lustrar l’arxiduc.
11.Torre des Verger. Banyalbufar. Mallorca (1884-2022). L’arxiduc va ser un enamorat de la serra de Tramuntana i el seu litoral. No és estrany, doncs, trobar un gran nombre de gravats al Die Balearen que il·lustren aquesta zona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2011. Ara és un enclavament turístic de primer ordre, amb totes les afectacions que això implica.
12.Port vell de Ciutadella de Menorca (1890-2003). Els ports de les Illes Balears són unes de les zones que han patit un canvi més evident pel canvi d’ús que s’hi ha produït durant els darrers anys. Són molts els exemples que expliquen com l’activitat turística ha ocupat l’espai que antigament s’usava per a l’activitat pesquera.
13.Port de Maó. Menorca (1890-2020). És un clar exemple de l’ocupació (i reducció) de la làmina d’aigua dels ports provocada pels canvis urbanístics. La zona il·lustrada ha patit una dràstica transformació des de principis del segle XX, la qual continua en l’actualitat.
14.Barraca des Compte de Ses Truqueries. Ciutadella de Menorca (1890-2023). Les construccions de pedra seca, com ho són les nombroses barraques de bestiar que es troben ubicades a la zona punta Nati, al nord-oest de l’illa de Menorca, necessiten un manteniment constant per evitar que col·lapsin i que perdem aquest patrimoni. Actualment, aquesta barraca es troba en procés de restauració gràcies a la iniciativa de les entitats Talaia Cultura i Societat Històrico-Arqueològica Martí Bella.
"Així miro el món" és una secció en què fotògrafs de prestigi ens cedeixen 14 imatges seves.
