En plena era del “me too”, és interessant explorar com l’art i les creences espirituals han tractat el poder femení en els darrers 5.000 anys a través de les representacions de deesses, santes, dimonis, bruixes, dones rebels o mares. La manera com s’ha vist la feminitat, tant quan és adorada com temuda o fins i tot odiada, serà el tema d’un dels plats forts de la nova temporada d’exposicions de CaixaForum Barcelona, que també inclourà mostres sobre el cineasta Luis García Berlanga, sobre el cinema d’espies i sobre la relació entre art i natura en el darrer segle.
L’exposició que obrirà la temporada al CaixaForum Barcelona serà la col·lectiva Art i natura. Un segle de biomorfisme, que explorarà la relació entre art i natura en els darrers cent anys, des del surrealisme fins a l’actualitat amb obres de totes les disciplines d’artistes com Dalí, Kandinski, Miró o Paul Klee. Coproduïda amb el Centre Pompidou de París, la mostra, que es veurà a partir del 28 de setembre, també posarà l’accent en com transformar els vincles entre l’ésser humà i la resta d’éssers vius del planeta en un món assotat per grans crisis com la climàtica.
Al novembre arribarà una exposició que tractarà un dels temes recurrents en tota la història del cinema, l’espionatge. A la mostra, coorganitzada amb la Cinémathèque Française, hi desfilaran espies mítics com James Bond, Mata Hari o la televisiva Carrie Mathison, de la sèrie Homeland, a través de tot tipus de materials procedents dels rodatges però també amb objectes reals utilitzats per diversos serveis secrets.
Saltant al juliol del 2024, i també sobre cinema però molt diferent de la mostres sobre espies, serà l’exposició sobre el cineasta Luis García Berlanga. És fruit de la col·laboració entre la Fundació i la família del director, i donarà a conèixer aspectes inèdits i més íntims de l’autor de Bienvenido Mr. Marshall. És una exposició concebuda a partir dels arxius del director, que conservava en caixes documentació que va des dels quaderns escolars fins als 56 guions inèdits que va deixar a la seva mort el 2010. Segons ha explicat el fill del cineasta, José Luis García Berlanga, la família buscava des de fa temps ajut institucional sense èxit per catalogar el llegat documental del director. “És un arxiu on hi ha de tot, des de quaderns escolars plens d’il·lustracions i poemes, fins a guions, informació sobre el cinema que va influir al meu pare i abundant correspondència -explica Berlanga-. No sabíem què fer-ne fins que un dia, mirant el web de la Fundació ”la Caixa”, se’m va ocórrer escriure una nota breu sobre el tema a la bústia de suggeriments. En pocs dies, vam rebre resposta i ja estàvem organitzant l’exposició i la Fundació es comprometia a catalogar i digitalitzar-ne el fons”.
Com hem esmentat al principi, un altre dels plats forts de CaixaForum Barcelona, que arribarà el pròxim febrer coproduïda amb el British Museum, serà la mostra Venerades i temudes, un gran títol, molt d’actualitat, per a una exposició que explorarà la representació del poder femení al llarg de la història. Inclourà des de valuoses peces arqueològiques fins a obres d’artistes contemporànies com Marina Abramović o Niki de Saint Phalle.
Pel que fa a les propostes més focalitzades en l’art contemporani, a finals d’abril arribarà l’exposició Horitzó i límit. Visions del paisatge, que aprofundirà en la representació de la natura en l’art contemporani. La mostra és una versió ampliada de la inaugurada a CaixaForum València, basada sobretot en peces de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació però també amb préstecs d’artistes com Perejaume, Hiroshi Sugimoto, Joan Fontcuberta, Tacita Dean, Hernández Pijuan, Miquel Barceló o Patricia Dauder.
D’altra banda, enguany toca exposar les tres propostes guanyadores de la convocatòria per a joves comissaris Suport a la Creació’22. Comisart, amb tres exposicions a partir d’obres de la col·lecció de la fundació i del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Els tres comissariats seleccionats han estat de Caterina Almirall, Mei Huang i Mariona Moncunill i ferranElOtro.
El dinosaure de la Patagònia
També s’han donat a conèixer les propostes expositives del Cosmocaixa, de les quals destaca una exposició sobre un dels màxims descobriments recents en paleontologia: els dinosaures de la Patagònia argentina. El 2012 un pagès de la província del Chubut es va topar amb el que li va semblar una gran pedra rodona, que va resultar ser un fèmur de dinosaure de dos metres de llarg. Des d’aleshores, s’han trobat restes d’exemplars de dotze espècies diferents. La peça més espectacular de l’exposició, que s’obrirà el 25 d’octubre, serà una rèplica de 30 metres de longitud, un Patagotitan mayorum, el dinosaure més gran conegut. A Cosmocaixa Barcelona també es veurà al juliol a una exposició sobre la relació entre música i matemàtiques.
Normalitat després de la pandèmia
Aquestes són algunes de les 34 exposicions que es veuran a la tota la xarxa de centres CaixaForum i del Museu de la Ciència Cosmocaixa i altres espais de l’Estat fins l’estiu vinent. Serà la primera temporada expositiva des de la pandèmia lliure de tot tipus de restriccions i, en aquest sentit, els responsables de la institució es congratulen que al llarg del 2023 s’hagin recuperat les xifres de visitants anteriors al sotrac de la Covid. Fins ara ja han visitat la xarxa de centres 3,5 milions de visitants i s’espera sumar un milió de visitants més abans que acabi l’any.
La directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán, constata que aquest retorn del públic ha significat també una exigència més gran per part dels visitants per participar en els projectes, així com una transformació en els llenguatges de mediació per influència de les noves tecnologies. Un altre dels reptes de la Fundació és oferir exposicions “que posin en contacte el patrimoni amb la realitat actual”.
Durán també s’ha congratulat de l’èxit d’un dels projectes culturals més ambiciosos de la Fundació, la plataforma online gratuïta CaixaForum+ de continguts culturals, que es va posar en funcionament el desembre passat. La plataforma, que acull un catàleg de 1.500 continguts sobre art, música, literatura, pensament, història, cinema, ciència, arquitectura i disseny, té ja més de 100.000 subscriptors, 25.000 dels quals són usuaris molt recurrents de la web i de l’aplicació.
