Cada any la Mercè omple els carrers de Barcelona de cultura popular, de música i d'arts escèniques. I la festa sempre va acompanyada d'un cartell, que des del 1979 és encarregat a un artista conegut, com Antoni Tàpies, Claret Serrahima o Xavier Mariscal. Aquest 2024 l'artista que firma el cartell no és un il·lustrador o un fotògraf, sinó una productora audiovisual que ha presentat un vídeo-cartell. Fem un recorregut pels cartells de la Mercè dels últims quinze anys i la seva història.
2010, Claret Serrahima
Serrahima va demanar a una vintena de persones que escrivissin «Mercè» i després va fer una composicióamb les lletres rebudes. Aquest cartell el va haver de fer després que li tombessin la idea del cartell en què estava treballant: una figa n'era la protagonista. El dissenyador volia crear un dolç típic de la Mercè, i volia que el dolç fos de figues perquè el setembre n'és època. Però els assessors de l'alcalde no ho van veure clar perquè tenien por que diguessin que «l'alcalde era un figaflor» o que «Barcelona feia figa». Aquest és un esbós de la proposta que no va arribar a veure la llum:
2011, Catalina Estrada
Estrada, nascuda a Colòmbia, va combinar elements de cultura popular com són els gegants o el foc amb una imatge que recorda l'univers iconogràfic sud-americà, amb elements florals i colors vius. «Volia treballar elements molt reconeixibles, molt tradicionals de la festa, però també donar-los un tractament gràfic una mica més modern i colorit», explicava l'artista.
2012, Jaume Plensa
Plensa va fer una obra gairebé en blanc i negre, on veiem tot de lletres d'alfabets diferents envoltant el text del cartell. «He volgut representar una mica aquesta barreja d'alfabets i de lletres que tots tenim al voltant dels nostres caps, i que crec que Barcelona potser és un dels llocs que més bé ho representa», explicava l'escultor.
2013, Joan Foncuberta
El fotògraf Joan Foncuberta, que acabava de rebre el premi Hasselblad, va presentar el gegant de Barcelona Jaume I sobrevolant la ciutat com si fos un superheroi, acompanyat de coloms blancs.
2014, Ignasi Aballí
Aballí va fer una aposta pel minimalisme amb un cartell on només s’hi veuen dues bombolles de sabó amb reflexos del cel i del terra de la ciutat. «Representa la Barcelona més innovadora i creativa, les bombolles de sabó representen la festa i el que és efímer en el temps, i un reflex i recollida de l'entorn», afirmava l’artista.
2015, Sean Scully
Scully, reconegut internacionalment, va fer un cartell molt més artístic, que va passar una mica desapercebut en el seu moment. L’artista residia parcialment a Barcelona des del 1994, però el 2021 va abandonar la ciutat perquè els barcelonins parlen català, com va explicar en un reportatge del Financial Times: «A Barcelona anaves a les reunions i parlaven completament en català, com dient, "Fote't"»
2016, Miguel Gallardo
Gallardo va fer un cartell simple però creatiu i amb colors molt vius. Hi veiem la Mercè vestida de vermell, i a sobre de la seva cabellera llarga, negra i rinxolada, hi llegim el text del cartell. De fons, unes franges blaves i grogues donen el toc de festivitat a la composició.
2017, Mariscal
Mariscal, qui ja havia dissenyat el cartell de la Mercè el 1987, es va agafar al concepte que havia introduït Miguel Gallardo de dibuixar una Mercè, i va representar la seva Mercè amb elements que evoquen Barcelona i la sostenibilitat: té l'estàtua de Colom tatuada al braç, el vestit té estampat un trencadís de Gaudí i l'envolten busos, bicicletes i el Cobi. El collaret té el símbol del reciclatge, les ulleres recorden les plaques solars i llueix un metro d'arracada. L'artista va explicar: «La Mercè és una noia de barri molt guapa i està molt contenta de ser de Barcelona perquè és una de les ciutats més xules del món». Tot i això, el cartell no va agradar a la regidora de feminismes de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez: «Reprodueix un estereotip de dona que no representa Barcelona, i no està gens alineat amb les polítiques de gènere que està fent aquest ajuntament».
2018, Sonia Pullido
Pullido va voler fer «una Mercè acollidora que aplega totes les sensibilitats i que respon a un model de ciutat oberta on tothom té cabuda». Segons la il·lustradora, «no n’hi ha una, de Mercè, sinó moltes, totes diverses, diferents, múltiples i mestisses», així que la Mercè principal acompanya un grup de Mercès diverses, molt colorides i que transmeten elements de la cultura popular, com els tambors i instruments que algunes porten.
2019, María Corte
Corte va representar la Mercè com una dona negra molt alegre, i del seu pentinat emergeixen castellers, músics, bèsties de foc, la Dona i l'ocell de Joan Miró, i un mar per on navega el vaixell d'Open Arms. La il·lustradora explica que la iconografia de la santa Mercè era una imatge popular a Amèrica del Sud i el Carib, i sovint aquestes santes són negres. Així que ella va dibuixar una Mercè que no és santa però és molt barcelonina, i que és negra com moltes barcelonines, hagin nascut aquí o siguin immigrants.
2020, María López i Javier de la Riba
Aquest any l'autoria de l'obra va ser conjunta, de María López i Javier de la Riba, del col·lectiu artístic Reskate, de Sants. En plena pandèmia, la protagonista de la imatge porta mascareta. I té una llagosta al dit perquè és un dels símbols de la Mercè. Va ser el 1687, quan una plaga de llagostes va assolar Barcelona, que la ciutat es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè. I quan la plaga va anar a menys, el Consell de Cent la va proclamar patrona de la ciutat.
2021, Malika Favre
Favre, artista parisenca reconeguda internacionalment, dissenyava la Mercè com una reina, «una dona guapa, protectora i poderosa». El seu vestit és ple de mosaics hidràulics, però també llueix l'escut de la ciutat de Barcelona, les arracades ens recorden la Sagrada Família, i a la corona hi veiem el panot i la sardana.
2022, David de las Heras
De las Heras no va dibuixar una única Mercè, sinó que va unir tres generacions de barcelonines al cartell. Com explicava l'artista basc, la Mercè «són totes les que van ser, les que seran i les Mercès d’aquells i aquelles que ens succeiran». El cartell també fa referències a Barcelona, començant per les protagonistes, que tenen els peus al mar. Però també hi veiem castellers, la Sagrada Família, el Funicular o el Parc del Fòrum. I dels instruments en surten dues banderes, la LGTBIQ+ i la d'Ucraïna.
2023, Chamo San
Chan va presentar una il·lustració molt més tradicional, que representa un castell humà que s'enfila fins arribar a l'enxaneta de dalt del cartell. En aquest cas, la il·lustració original era molt gran, i la van fragmentar en diversos cartells (el cartell de la festa major, el de la ciutat convidada, el dels actes musicals...) Però si ens fixem en els castellers de tots aquests cartells, trobarem barcelonins il·lustres com l'escriptora Maria Mercè Marçal, l'actriu Margarita Xirgu, el pintor Ramon Casas, el ballarí Enric Castan, l’escriptora Teresa Pàmies, l’artista Ocaña, o fins i tot en Juanito del bar Pinotxo de La Boqueria.
2024, Canada
Aquest any, el cartell ha anat a càrrec de la productora audiovisual CANADA. Representa un infant al llit, mirant els focs artificials a través de la finestra. I la polèmica ha envoltat aquest cartell perquè no té cap element propi de la cultura popular, perquè no representa la Mercè i perquè sembla «una portada d'una pel·li de terror» o «un infant desatès». La productora també ha acompanyat el cartell amb un vídeo, d'on surt la història que dona imatge a la festa d'enguany.
El vídeo del cartell:
