Comissariada per Nora Ancarola i Amanda Cuesta (La caníbal), l'exposició Un altre fi. LA RESTA. Art i antifranquisme reuneix obres de dinou artistes de diverses generacions que donen veu a la memòria dels qui van ser silenciats pel règim franquista. En el context de devastació de la postguerra espanyola i en el si d'una societat que havia quedat reduïda al silenci, va ser l'art que va fer-se càrrec de la denúncia de les atrocitats. La mostra, que es podrà visitar de manera gratuïta a El Born CCM fins al 16 d'abril de 2023, s'articula al voltant de quatre eixos temàtics: Rebels de cor, El menyspreu dels cossos, El fora interior i Transmissió i continuïtat. Aquests eixos aborden diferents aspectes del franquisme, des de la vivència amagada de la pròpia sexualitat per part de dones i persones dissidents de gènere, passant per aspectes de l'imperialisme espanyol i per l'experiència d'exiliats i represaliats, fins arribar als maquis o als clarobscurs de la transició democràtica. Visites comentades, converses, exploracions artístiques i espectacles completen aquest discurs que recupera històries oblidades en un gest reparador de memòria col·lectiva. Passegem per catorze de les obres que hi trobem:
1. Ensayo para Deep Song, de Lola Lasurt.
Lola Lasurt recrea la coreografia Deep Song (1937), realitzada per la ballarina nord-americana Martha Graham a partir de les notícies sobre la Guerra Civil Espanyola que arribaven als Estats Units i influïda pel Poema del Cante Jondo de Federico García Lorca. El moviment d’una dona que balla com a contraimatge del bel·licisme.
2. Una novel·la familiar, de Carles Guerra.
En aquest assaig visual, Carles Guerra recupera materials inèdits sobre Francesc Tosquelles, que va transformar la pràctica psiquiàtrica durant la República, aplicant dinàmiques antiautoritàries a la gestió de la salut de pacients. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.
3.La loba Agon i Copacabana I, II, d’Antoni Hervàs.
Antoni Hervàs presenta dos dels vuit capítols que integren El misterio de Caviria, una obra que explora la possibilitat transformista i transgènere del dibuix, un mitjà que permet que l’artista cohesioni mitologies. En aquest cas es barregen personatges del cabaret de la Barcelona canalla i underground i una invocació als déus del subsol per ridiculitzar la masculinitat.
4. Objetos (Des)aparecidos, de Maria Amparo Gomar Vidal.
Objetos (Des)aparecidos està vinculada a les més de cent fosses comunes del cementiri de Paterna (València). Al costat del traçat de les fosses es presenten alguns dels objectes personals: uns deixats al costat de les víctimes per poder-les identificar en el futur, i els altres recuperats en el seu moment de manera clandestina. Objectes conservats i heretats com a únic record del familiar assassinat que encapsulen les seves històries. Recuperades per amor. Sense rancúnia.
5. Amnèsia - Memòria, de Francesc Torres.
Aquesta instal·lació ret homenatge a tretze maquis, ídols populars de la resistència llibertària sota el franquisme. També hi ressona la mitificació del bandolerisme català dels segles XVI - XVII. Un clam al silenci de la història i l’absència intencionada del maquis en el relat hegemònic, l'amnèsia col·lectiva davant les fites revolucionàries i la seva criminalització com a simples bandolers.
6. Geschichtsaufarbeitung, d’Alán Carrasco.
Amb l’excusa de reconstruir el país, des de 1937 el Patronato Nacional de Redención de Penas por el Trabajo va gestionar la utilització de fins a 400.000 presos polítics com a mà d’obra esclava. Una llarga llista d’empreses públiques i privades van lucrar-se amb aquesta pràctica. El 2014, Alán Carrasco va enviar una carta a cadascuna d’aquestes empreses, que encara avui operen, però les grans fortunes de l’IBEX 35 sempre s’han negat a donar explicacions sobre aquesta qüestió.
7. L’estadi, el pavelló i el palau i Arquitectura espanyola 1939-1975, de Domènec.
Domènec fa referència a dos exemples de suspensió dels drets humans en el tracte a la classe treballadora durant el franquisme, quan la dictadura va decidir utilitzar alguns recintes de l’Exposició Internacional de Barcelona per recluir-hi immigrants procedents principalment d’altres llocs de l’estat.
8. La memoria interior, de María Ruido.
La memoria interior parteix de la història familiar de l’artista, marcada per l’emigració a Alemanya, per reflexionar sobre la desactivació dels subjectes polítics a través de la història oficial. La política migratòria de l’estat espanyol dels anys seixanta i setanta també va ser una forma de biopolítica i de control sobre els treballadors avui gairebé oblidada.
9. Lugares del saber y exilio científico, d’Ana Teresa Ortega.
La coneguda com a Edat de Plata de la ciència espanyola va veure’s truncada amb el desenllaç de la Guerra Civil i el cessament definitiu de les activitats de la JAE (Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas). Les seqüeles d’aquests fets llasten greument, encara avui, el sistema educatiu i científic espanyol.
10. La guaga i Cargando agua para el baño del governador, de Filiberto Obama Nsué.
Conegut com a Fili, Filiberto Obama Nsué va esdevenir popular durant la dictadura de Macías amb els Cuadros revolucionarios, pintures que mostraven escenes colonials i la manera com els colonitzadors espanyols maltractaven els guineans.
11. Los cuadernos de guerra o ligeramente descontextualizados, de Marcelo Expósito.
Aquesta peça de foto-escriptura posa en diàleg les fotografies de Robert Capa (Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro), del II Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura, amb unes imatges de Franco que el representen com un ancià venerable que ensenya les seves netes a fer fotografies. A més, les imatges de Capa es contraposen amb fragments dels quaderns escrits per Franco durant la Guerra del Marroc, que van suprimir-se per la seva crueltat extrema per tal d'oferir una imatge més humanitària el dictador.
12. Ngoan Ntangan, de Ndong Obama.
L’ètnia fang de l’antiga Guinea Espanyola va desenvolupar algunes danses amb què es mofaven dels colonitzadors. Aquestes danses van sobreviure gràcies al fet que van passar desapercebudes als ulls del colonitzador espanyol.
13. Textos autocensurados 1 y 2, de Concha Jerez.
La intervenció Textos autocensurados I y II, duta a terme a les columnes de l’antic mercat del Born, realitzada especialment per a "Un altre fi. LA RESTA", interpel·la el nostre reflex davant del mirall i ens fa pensar en tot allò que no expressem de forma oberta, ni individual ni col·lectivament, allò sobre el qual mantenim un esgarrifós silenci còmplice.
14. Cantates, fugues i coll de la baralla, de Guillem Viladot.
Amb motiu de l’Any Viladot, es reprodueix una selecció dels poemes visuals que l’artista va realitzar a començaments dels anys setanta i que recentment s’han compilat a la publicació Cantates, fugues i coll de la baralla. Són obres de denúncia contra la foscor i la repressió.
Nora Ancarola i Amanda Cuesta, curadores, ens expliquen el projecte, en què hi trobarem obres de Pep Agut, Alán Carrasco, Domènec, Marcelo Expósito, Dora García, Maria Amparo Gomar Vidal, Carles Guerra, Antoni Hervàs, Concha Jerez, Lola Lasurt Bachs, Marco Noris, Ndong Obama, Filiberto Obama Nsué, Ana Teresa Ortega, María Ruido, Joan Anton Serra Ollé, Jaume Serra Torelló, Francesc Torres i Guillem Viladot.
