Gravat a la pell

Peter DeVito, jove fotògraf establert a Nova York, a través dels seus projectes intenta que allò que anomenem "normal" sigui més divers i respectuós. Va contactar amb diverses persones que patien anomalies a la pell –vitiligo, acne, albinisme– perquè participessin en les seves sessions fotogràfiques i expliquessin les seves circumstàncies i com els afectaven els comentaris aliens més habituals, que apareixen escrits a la seva pell: "Vull que les meves fotos ensenyin a la gent la necessitat de fotografiar persones de tot tipus i de tot arreu. És l'única manera de representar fidelment el món on vivim."


1. "Ningú no es voldrà casar amb tu amb aquesta pell."
"Si no em caso per culpa del meu vitiligo, em semblarà bé. Tenir aquesta afectació de la pell m'ha ensenyat molt sobre mi mateixa i sobre què és la "bellesa". M'estimo malgrat el vitiligo i si tu no pots, és que no em mereixes. No em disculparé mai per ser jo mateixa."

2. "Per què ets calb?"
"Abans de res, és de mala educació preguntar a algú per què té l'aparença que té. La raó per la qual soc calb no té cap relació amb qui soc jo com a persona. Que per què soc calb, preguntes? Deixa'm que et faci una pregunta: Qui t'ha educat d'aquesta manera? Pateixo un trastorn genètic, però en realitat no n'has de fer res."

3. "Què hi tens, a la cara?"
"La meva marca de naixement no em defineix.
La meva marca de naixement no em fa lletja.
La meva marca de naixement no em fa dèbil.
La meva marca de naixement em fa forta.
La meva marca de naixement em fa segura.
La meva marca de naixement em fa bonica.
Si tinc alguna cosa a la cara, no hauria d'importar."

4. "Per què tens aquesta pinta?"
"Tinc pigues i la gent em pregunta què hi tinc, a la cara. Sempre els dono el benefici del dubte, segurament els falta informació. És una merda, les pigues són boniques, tant se val si les tens a la cara o al cos, si en tens moltes o poques. Sembla que ara, per la gent, comencen a deixar de ser un defecte. Sigui com sigui, tenir totes aquestes pigues m'ha ajudat a comprendre millor la diversitat."

5. "Per què no t'ho tapes?"
"Perquè és la meva pell. Perquè només ho empitjoraria. Perquè ho faria per satisfer-te. Perquè d'alguna manera t'estaria enganyant. Perquè em convertiria en una raó pels teus problemes de confiança. Perquè forma part del meu creixement. Perquè cada capa i cada segon que gastés fent-ho em trauria un trosset de confiança en mi mateixa, una part de mi. Perquè soc humana."

6. "Ets un fantasma?"
"La broma que més em feien era "ets tan blanca que sembles un fantasma." Em van posar tot tipus de noms com Casper i Blancaneu. Em molestava molt perquè sabia que malgrat la meva pell, soc negra. L'albinisme afecta només l'aparença. Soc forta, divertida, compassiva, i aquestes qualitats són les que importen realment."

7. "Fa mal?"
"Que si fa mal com em mires?
Que si fa mal quan preguntes què és això que em passa?
Que si fa mal quan em dius que estic malalt?
Que si fa mal quan em mires fixament?
Que si fa mal quan parles sobre mi?
Que si fa mal quan em menystens?
Que si fa mal quan em fas sentir que no soc prou bo?
Em fa mal... o ens en fa?"

8. "Fas una declaració de tendència?"
"No, no intento molar, la realitat és que vaig perdre tot el pèl corporal per una malaltia que es diu alopècia. Trobo a faltar tenir pèl però m'he adaptat a la meva nova aparença i intento iniciar una carrera com a model."

9. "Semblem tots iguals."
"Des de petita, sempre hi ha hagut gent que em deia "Ei! Conec una noia asiàtica que és exactament igual que tu!" o "Que sou amigues? O germanes? És que podríeu ser bessones!" Ja ho he entès, els asiàtics tenim característiques similars, però això no vol dir que semblem iguals. Després d'anys treballant per trobar una identitat pròpia vaig adonar-me que no he de canviar-me els cabells, o el color dels ulls o com vesteixo per ser diferent. Aquestes coses no defineixen qui ets. Som tots diferents, únics a la nostra manera i així ens hauríem de veure."

10. "Quant has trigat a pintar-te totes les pigues?"
"M'hi he anat trobant al llarg de la meva vida, però ja no deixo que aquest comentari m'avergonyeixi, o em confongui. Quan els altres intenten fer-ne befa m'ho prenc com una oportunitat per recórrer a l'amor i a la paciència i així educar els altres perquè sàpiguen per què soc com soc."

11. "No pot ser que siguis negre."
"Soc un afroamericà albí i estic acostumat a les mirades dels altres, que m'assenyalin, que em diguin de totes maneres. Quan era petit deixava que la ignorància de la gent afectés la manera com afrontava la meva vida. Preferia no sortir gaire, em costava relacionar-me amb gent nova, fer nous amics. A mesura que he anat creixent m'he adonat que no puc esperar que les opinions alienes validin com em sento perquè tothom tindrà sempre la seva opinió."

12. "Renta't la cara."
"La pell ha sigut sempre la meva major inseguretat i, irònicament, va fer que m'acabés autolesionant, cosa que m'ha deixat múltiples cicatrius. Ara que soc model i artista, visc què vol dir sentir que mai no s'és prou bona, que sempre hi ha algú més guapo o millor que tu. És tòxic. Aquesta indústria és terriblement tòxica. Ensenyar la cara neta a Instagram i perdre seguidors o que em diguin que m'arrisco a perdre la feina i que soc lletja és tristíssim."

13. "Però t'ho trauries si poguessis."
"La meva marca de naixement és una canya. Em sento afortunada de tenir-la. Però, si no fos així, no intentaria canviar-la o tapar-la per aconseguir una pretesa normativitat. La meva vàlua no es mesura segons la meva aparença, ve de qui soc jo. Valorar qualsevol cosa segons circumstàncies físiques subjectives i accidentals mai ha tingut sentit per mi."

14. "Quin problema tens a la pell?" 
"El meu camp de batalla és dins el cap. Cada dia lluito entre com em veuen els altres i com em veig jo mateix. Soc capaç de tombar aquestes batalles, de guanyar-les, però encara m'afecten, a com em sento i com penso. Però la meva experiència m'ha fet compassiu amb altres persones que pateixen situacions com la meva."