Fa sis anys que Capture the Atlas convida fotògrafs a meravellar-se i meravellar-nos alçant la càmera cap al cel, concretament, cap a la nostra galàxia. I és que la Via Làctia té dues temporades: la que es pot veure de gener a novembre a l'hemisferi sud, i la que és visible del febrer a l'octubre a l'hemisferi nord. I en aquest concurs, que s'emmarca en el Milky Way Photographer of the Year, enguany s'hi han presentat 3.000 imatges que ens n'ensenyen el misteri, tan fascinant. Us n'ensenyem catorze de les que han quedat finalistes.
1. “Festival de llums a la catedral” (Tenerife), de Roksolyana Hilevych.
"A vegades només cal tenir una mica de sort. Només et passa un cop a la vida. Tot i això, tant de bo que algun altre dia em torni a passar! Va ser la primera i única vegada que vaig veure un meteorit tan brillant. Ho va il·luminar tot. Per sort, en aquell moment estava fotografiant la Via Làctia."
2. “Insterestel·lar” (Austràlia), de José Luis Cantabrana Garcia.
"En aquest lloc sagrat només hi podien anar dones. La llegenda diu que aquestes roques són els fantasmes petrificats dels homes que hi van provar d'anar, i van ser castigats pels déus".
3. "El portal de l'arbre botella" (Yemen), de Benjamin Batakat.
"Les nits a la mística illa de Socotra són inoblidables: t'abracen els arbres més estranys i bells que hagis vist mai. Els troncs caragolats semblava que m'expliquessin històries antigues, mentre que les flors de color rosa hi afegien encara més bellesa. Tot i això, el que em va deixar bocabadat va ser la foscor. L'horitzó era tan fosc que semblava el zenit. Em vaig sentir petit i insignificant però increïblement viu, connectat a les forces de la natura que han vetllat aquest lloc màgic durant milions d'anys."
4. "La nit d'Huayhuash" (Perú), de José D. Riquelme.
"La serralada d'Huayhuash té paisatges impressionants. En aquesta foto, la muntanya i el llac serveixen de marc perfecte per ressaltar la Via Làctia, que creua el cel de la nit".
5. "Astroexperiència a la Palma", de Jakob Sahner.
"La Palma i les Illes Canàries són ideals per a l'astrofotografia, gràcies als núvols baixos, que se situen al voltant dels 1000 metres, i la poca contaminació lumínica. Era la primera nit del viatge, estava molt cansat, però no vaig poder-me'n estar, de sortir a capturar aquest cel tan net."
6. Una nit sota els baobabs (Madagascar), de Steffi Lieberman.
"Aquí podeu veure l'arc complet de la Via Làctia sobre els imponents boababs. Va ser molt difícil fer aquesta foto: la carretera estava en molt mal estat i els guardes de seguretat armats m'havien de protegir mentre feia les fotos. Va ser tota una aventura."
7. "La vall dels cactus (Xile)", de Pablo Ruíz.
"Va ser el meu primer viatge per fotografiar la Via Làctia a l'hemisferi sud. El lloc triat va ser el desert d'Atacama, un dels llocs amb el cel nocturn més net i espectacular del planeta. Aquesta foto està feta a la vall dels Cactus, una zona espectacular del desert d'Atacama."
8. "La Via Làctia sobre el riu Hangatuha i la muntanya de Taranaki" (Nova Zelanda), de Brendan Larsen.
"Per aconseguir que la Via Làctia s'alineés així vaig haver d'esperar una nit de març fins a les 2:30. L'estrella Rho Ophiuchi a Escorpí es veu molt bé, amb els seus colors rosa, groc i blau, i la nebulosa rosa Zeta Ophiuchi, a la part inferior esquerra de la imatge. A la part inferior dreta hi ha un agradable airglow, que hi afegeix bellesa i singularitat."
9. "La fàbrica d’estrelles de Cafayate” (Argentina), de Gonzalo Javier Santile.
"Per capturar aquesta foto vaig arribar abans de l'hora blava i tan bon punt van aparèixer les primeres estrelles, quan encara hi havia una mica de llum, vaig fer aquestes fotos de primer pla. Després, quan ja era completament fosc, vaig fer les fotos verticals"
10. "Escut celestial" (Àvila), d'Iván Ferrero.
"Sense tenir gaire clar com hi arribaria, vaig conduir en cotxe fins a Mironcillo, on hi ha aquest castell, situat a 1.360 metres d'altitud i impregnat de llegendes d'amors prohibits. El camí de terra estava en molt mal estat, així que vaig haver de caminar mitja hora."
11. "El tren de nit” (Suïssa), d'Alexander Forst.
"Després de configurar l'equip i de trobar la perspectiva adequada, el primer que vaig haver de fer va ser fotografiar el tren. Després, quan va ser de nit, vaig capturar les llums del tren, i finalment, la Via Làctia. Amb el Photoshop vaig sobreposar totes les imatges".
12. “El paisatge que volia veure” (Japó), de Mitsuhiro Okabe.
"El mont Fuji, el símbol més icònic del Japó, guarnia el paisatge mentre florien els cirerers. Al mig, es pot veure un temple sagrat que honora els esperits dels difunts. I allà, en el llençol fosc del cel, la bellesa de la Via Làctia es va fer visible."
13. "La Via Làctia sobre la serra de Cuenca", de Luis Cajete.
"Viure en una gran ciutat suposa tenir una gran contaminació lumínica. Per això, he passat anys buscant llocs on es pogués veure la bellesa de les estrelles. Presenciar l'arc de la Via Làctia és una experiència absolutament impressionant. Alguns dels cels més foscos d'Espanya es troben a la serra de Cuenca. Al sud d'aquesta zona hi ha un lloc on l'aigua ha esculpit el paisatge. Després de buscar, durant el dia, una composició que m'agradés, aquest és el resultat d'una llarga nit sota milions d'estrelles."
14. "Els ulls de l'univers" (Bulgària), de Mihail Minkov.
"Sempre m'he preguntat com es veuria el cel nocturn si poguéssim veure els dos arcs de la Via Làctia, el de l'hivern i el de l'estiu, un al costat de l'altre. Això és gairebé impossible, ja que són part d'un tot i són visibles en diferents moments. Aquesta panoràmica amb time blending de 360 graus ens mostra com seria. L'arc d'hivern té objectes que podem observar d'octubre a març, principalment associats a la constel·lació d'Orió, i el d'estiu, presenta el nucli de la Via Làctia, visible de març a setembre, que és la part més lluminosa del cel, i que representa el centre de la nostra galàxia."
