L'epopeia de Suzanne Valadon

"Una epopeia era, en l’antiguitat, un poema llarg que explicava la història d’un personatge, plena de dificultats, fins a assolir l’èxit. Aquest és el cas de Marie-Clémentine Valadon, nascuda en un entorn familiar de classe baixa i que va menar un cas excepcional d’emancipació artística. Va esdevenir una model cèlebre, retratada pels millors artistes del seu temps, des de Renoir a Toulouse-Lautrec. Autodidacta, en paral·lel va aprendre de tots aquests creadors fins esdevenir artista, amb el nom de Suzanne. La seva carrera es va perllongar entre finals del segle xix fins poc abans de la Segona Guerra Mundial. Va ser, molt possiblement, la primera artista a representar un nu masculí, fita que mostra una personalitat molt definida." 

Ho podem llegir a Suzanne Valadon. Una epopeia moderna. Organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’arts de Nantes, aquesta exposició presenta per primera vegada a l’Estat espanyol l’obra d'una de les artistes més rellevants de finals del segle XIX i inicis del XX a França. Suzanne Valadon, pseudònim de Marie-Clémentine Valadon (1865-1938), va ser pintora, dibuixant i gravadora i va practicar tots els gèneres artístics, però va destacar en el retrat, amb un interès especial pels nus femenins i les odalisques, que van esdevenir el cim de la seva producció.

La mostra, de caràcter antològic, recull creacions de tota la seva carrera artística, fonamentalment pintures i dibuixos que pertanyen a diverses institucions i particulars, entre els quals destaca el Centre Pompidou de París, d’on provenen una part important de les obres, però també del propi Museu Nacional. En total reuneix 109 obres, de les quals un nombre important només es poden veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com material documental divers que permet mostrar una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper molt rellevant al París de les avantguardes. Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans que Valadon va tractar, com ara Matisse, Toulouse Lautrec, Degas, Casas o Rusiñol, i que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època, alhora que s’expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d’avantguarda i, sobretot, la conquesta social de l’estatut d’artista per part d’una dona. Us n'oferim un passeig virtual (i aquí podeu llegir el text que Marta Orriols ha dedicat a aquesta exposició):


Nu al sofà vermell, 1920.

L'habitació blava, 1923.

Les banyistes, 1923.

Catherine nua estirada sobre una pell de pantera, 1923.

Dona amb mitges blanques, 1924.

Autoretrat al mirall, 1927.

Suzanne Valadon pintant al seu estudi, 1927.