Nascuda a Milà el 1578, va començar a pintar al taller del seu pare, el miniaturista Nunzio Galizia. Ben aviat va començar a rebre encàrrecs. Als dotze anys ja va ser considerada pel pintor i historiador de l’art Giovanni Paolo Lomazzo una gran artista del pinzell. Als vint, Galizia gaudia de fama internacional i era una pintora molt sol·licitada.
La seva obra coneguda consta de 63 quadres, molt variats. Hi trobem diversos retrats, escenes religioses i altars, però avui se la coneix sobretot per les natures mortes. De fet, el primer bodegó signat per un pintor italià portava el seu nom. Les pintures de Galizia destacaven perquè aprofundia en el detallisme i en la minuciositat a l’hora de retratar els objectes més senzills. Aquesta mirada capaç de fixar-se en el més petit detall li va servir per renovar el gènere de la natura morta. Feia unes natures mortes sorprenents, pintava objectes com pintava persones. Cal destacar el tractament que feia de la llum, les ombres i les textures.
Tot i la gran habilitat que tenia amb les natures mortes, a la seva època va ser més apreciada pels retrats i per les obres de temàtica religiosa. El seu estil és marcadament realista, vinculat amb el manierisme llombard de finals del segle XVI, dins de la tradició naturalista del Renaixement italià. Per constatar-ho només cal fixar-se en el retrat de Paolo Morgia, en les arrugues del rostre i de la roba, en l’expressivitat dels ulls i en el detallisme de les lletres del llibre i del poema i de les finestres reflectides en les lents que sosté amb la mà esquerra.
No es va casar mai. Va morir a Milà, segurament per la pesta, l'any 1630.
1. Judith amb el cap d’Holofernes, 1596
2. Retrat de Paolo Morgia,1592/1596
3. Retrat d’un psiquiatra (Ludovico Settala), c. a 1600
4. Fruites, 1600
5. Cireres en una fruitera de plata, 1602
6. Fruitera amb peres, prunes i una rosa, c. a 1602
7. Retrat del pintor i arquitecte Federico Zuccari, 1604
8. Fruitera de cristall amb préssecs, flors de gessamí, codonys i un saltamartí, 1610
9. Bol de ceràmica blanca amb préssecs i prunes vermelles i blaves, 1610
10. Bodegó amb una fruitera de ceràmica blanca, amb raïm, magranes i peres sobre un pedestal de pedra, sense data
11. Ippolita Trivulzio, princesa de Mònaco, 1616
12. “Noli me tangere” (Deixa’m marxar), 1616
13. Judith amb el cap d’Holofernes, c. a 1620
14. Bodegó amb pomes, peres, cogombres, figues i un meló, 1625 /1630
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.