Va néixer a Cremona el 2 de febrer de 1532 i va morir a Palerm el 16 de novembre de 1625. Era la més gran de set germans, sis dels quals eren nenes. El pare es va assegurar que les seves filles rebessin una bona educació, on estaven incloses les belles arts. Amb Bernardino Campi Sofonisba, Sofonisba Anguissola va aprendre l’art del retrat, que arribaria a dominar molt millor que els seus mestres. Buscava unes poses desenfadades, inusuals per a l’època, que parlaven de l’esperit innovador de l’artista. El 1554 va viatjar a Roma, on va conèixer Miquel Àngel i va ser instruïda “informalment”, almenys durant dos anys, pel gran mestre.
El 1559 el rei Felip II la va convidar a la seva cort com a dama de companyia d’Isabel de Valois. En realitat hi va fer de retratista durant catorze anys. Però no signava les seves pintures i això va fer que moltes s’atribuïssin a homes. Tampoc tenia un sou assignat per fer aquesta tasca, li pagaven la feina amb joies i teles luxoses.
Sofonisba Anguissola va ser una figura clau del Renaixement italià i va tenir una carrera d’èxit, que va portar a l’historiador de l’art Giorgio Vasari a parlar elogiosament d’ella a la seva obra Vite de Pittori, scxultori e architettori, i al pintor Antoon Van Dyck a voler-la conèixer i a retratar-la. Però després de morir va caure en l’oblit. En l’actualitat, un total de cinquanta obres li han estat atribuïdes amb seguretat i poden ser contemplades en museus d’arreu del món.
Els últims deu anys de la seva vida els va passar a Palerm. Dos anys abans de la seva mort l’havia visitada el pintor flamenc Anton van Dyck per expressar-li la seva admiració i pintar-ne diversos retrats.
1. Bernardino Campi pintant a Sofonisba Anguissola, 1550.
2. El joc d’escacs, 1555.
3. Autoretrat, 1556/1560.
4. Giovanni Battista Caselli, poeta de Cremona, 1557/1558.
5. Retrat de família, Minerva, Amílcar i Asdrubale Anguissola, 1559.
6. Diana d’Andouine i la seva filla Katherina, 1565.
7. Tres nens amb un gos, 1570/1590.
8. Julià II Cèsar a l’edat de 14 anys, 1586.
9. Casament místic de Santa Caterina, 1588.
10. Sagrada Família, 1592.
11. Nena amb un nan, 1595.
12. Pietat, 1600/1610.
13. Autoretrat, 1610.
14. Joc de daus, 1615.
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
