Contingut ofert per la Diputació de Barcelona
El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE), de la Diputació de Barcelona, ha creat Escena Digital de Catalunya: un arxiu documental excepcional que centralitza en una gran base de dades la història de les arts escèniques catalanes dels darrers cent anys. Es tracta d’un espai digital de lliure accés que permet endinsar-se en el llegat escènic del país a través de milers de documents com fotografies, articles de premsa, cartells, programes de mà, fitxes artístiques, material audiovisual, així com esbossos i figurins.
La plataforma integra quatre grans catàlegs en línia que gestionava el MAE des de fa anys: documents, fitxes d’espectacles, hemeroteca digital i arxiu audiovisual. Tots quatre sumen un milió i mig de documents vinculats a espectacles i a professionals de les arts escèniques que han treballat a Catalunya en els últims cent anys. Ara, amb l’Escena Digital de Catalunya, tota aquesta documentació s’integra en una única plataforma de manera que, amb un sol clic, es pot obtenir tota la informació relativa a un espectacle, i de manera molt més precisa. Així, per exemple, en consultar la fitxa artística d’un espectacle, es poden veure també les fotografies i els cartells de les funcions, les peces de vestuari o les ressenyes publicades en diaris.
Creixement constant
El procés de migració de la documentació es va iniciar fa mesos, però la plataforma Escena Digital de Catalunya continua incorporant continguts a diari. Actualment compta amb uns 300.000 registres que es corresponen aproximadament amb el 60% del gruix documental del museu.
I és que el MAE disposa d’un milió de fotografies, més de 180.000 articles de premsa, més de 150.000 programes de mà, 10.000 cartells, més de 1.000 peces de vestuari, 600 titelles, 600 teatrins, 3.000 arxius audiovisuals i 18.000 fitxes d’espectacles. Un llegat de gran valor que, a més, està en permanent creixement, donada la incorporació constant de nous documents, fons i col·leccions que passen a enriquir la memòria de les arts escèniques de Catalunya.
Internacionalització
El nou portal també suposa un pas més en la internacionalització de les arts escèniques catalanes, ja que s’ha fet de manera que les metadades es podran compartir a Europeanna, la plataforma digital del patrimoni cultural d’Europa.
Arxiu dels espais escènics de Catalunya
A més, l’Escena Digital de Catalunya té la voluntat d’esdevenir l’arxiu documental dels espais escènics del país. I és que qualsevol sala o teatre que ho vulgui pot disposar d’una col·lecció pròpia a la plataforma i comptar amb el suport del MAE per garantir la correcta catalogació i preservació dels seus documents.
Escena Digital de Catalunya és, per tant, un projecte concebut per a la preservació i la difusió de la memòria de les arts escèniques catalanes, que permetrà rendibilitzar recursos i, alhora, potenciar la docència i la recerca.
El TNC –el Teatre Nacional de Catalunya– és el primer equipament que està col·laborant amb aquest projecte. L’objectiu és anar sumant la col·laboració de més teatres, de manera que l’Escena Digital de Catalunya esdevingui un referent mundial.
Sobre el MAE
El MAE, que des de l’any 2000 es troba ubicat a l’edifici de Montjuïc de l’Institut del Teatre de Barcelona, engloba una biblioteca, un arxiu i un museu. Des dels seus inicis, fa ja cent anys, ha actuat amb l’objectiu de preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya.
A la reserva del museu es conserven els fons personals de molts artistes i de companyies de dansa i de teatre, com ara Comediants, La Fura dels Baus, Rosa Novell, Fabià Puigserver, Hermann Bonnín, Zotal Teatre o La Claca, entre molts altres.
De la col·lecció de manuscrits, destaquen els dels dramaturgs del Segle d’Or Pedro Calderón de la Barca, Francisco Rojas Zorrilla i Lope de Vega, així com textos dramàtics d’autors catalans com Àngel Guimerà, Joan Brossa o Josep Maria Folch i Torres.
Entre les col·leccions d’indumentària més antigues hi ha les de l’actor Enric Borràs o les de la ballarina Tórtola Valencia; però també destaquen els vestits d’òpera de Victoria de los Ángeles o els de Montserrat Caballé, així com peces de Margarida Xirgu o de Mary Santpere.
