Paula Valls va haver de deixar els escenaris per l'anorèxia que li van diagnosticar. En el seu nou disc, Començar de nou (Satélite K, 2023), la cantant osonenca explica el procés de recuperació: des de la no comprensió fins a l’acceptació. Les nou cançons del disc es divideixen en dues cares: la fosca, on explica la malaltia, i la lluminosa, on l'acull. La cançó que us presentem, Filomena, és el nom amb què una de les infermeres que va tenir anomenava aquest trastorn. Al videoclip, la ràbia, la tristesa i l’angoixa contrasten amb l’esperança de poder aprendre a conviure amb el monstre i encetar una nova etapa. Filomena és la tempesta necessària per entendre què suposa viure un procés com aquest i per dir que recuperar-se és totalment possible:
No sé com reacciono si em forces a mirar-me,
potser avui només ploro, potser em quedo aquí tancada,
potser primer ve caure sense creure que m’enfonso,
desperto si m’adono que no articulo ni paraula.
Despistar-me del que porto és mutilar la nova Paula,
és un miracle si no escolto la meva cruel aliada,
que m’obliga a buscar-me, a descobrir-me cada tara
i evito els miralls.
Repeteixo la rutina com si no pogués gastar-me
i escric amb la por d’entendre, però és la meva teràpia,
potser encara estic viva per si vols recuperar-me,
si em despullo no asseguro que sigui gaire agradable.
No tinc ara temps de començar una nova vida,
però potser tinc temps per evitar de destruir-la,
intento reaprendre a articular alguna paraula
per si haig de cridar.
I entendre que serà així a partir d’ara
és aconseguir guanyar.
És una roda que es fa grossa i no em deixa fer cap pausa,
potser no vull espai si haig d’omplir-lo estant malalta,
una última balada abans de ser castigada,
per confessar haver pecat i amagar la veritat.
Sé que estar aquí és una prèvia a acabar-me
i haig de decidir quina és l'última paraula,
fer-me atemporal ja és haver dut la contrària
a marxar de veritat.
I entendre que serà així a partir d’ara
és aconseguir guanyar.
