Uns no em toquen per les espines,
saben que els meus colors
sempre deixen ferides.
Pobrets, no ho poden evitar:
si el que vols és la flor,
t'hauràs de punxar.
Fixa't,
soc tan bonica
que quan em miren
tots s'hipnotitzen.
I toca'm.
Soc tan bonica,
tan presumida,
sento de lluny
com em desitgen.
D'altres s'acosten sempre decidits,
em saben delicada,
què he fet per ser així?
Pobrets, em volen arrencar
només una vegada,
després s'haurà acabat.
Fixa't,
soc tan bonica
que quan em miren
tots s'hipnotitzen.
I toca'm.
Soc tan bonica,
tan presumida,
sento de lluny
com em desitgen.