Els germans Pau, Júlia (del grup Ginestà) i Maio Serrasolsas (que té el seu projecte musical en solitari) han dedicat una cançó a la dona que els va dur al món. En aquest vídeo mostren el moment en què l'ha escoltat per primer cop:
Se li han arrugat
després d’un temps
els ulls de riure.
Fa res estar trista
era una gàbia transparent.
Ve la claror
i el sol d’estiu la pell l’estima.
I un cos més viu
aparta els núvols de la ment.
Però guarda un racó
d’aquell dolor per no oblidar-se’n,
ara que l’amor s’hi posa,
ara que l’amor fa bé.
Ai, vida, vida,
que bonic que és sentir-te entre les mans.
Ai, vida, vida,
respirar tots els colors del bosc i el mar.
Ai, vida, vida,
que la pell es fa bonica amb cada any.
Ai, vida, vida,
tan difícil i senzilla a parts iguals.
Recolza el cap
sobre l’espatlla d’una filla.
I mira el cel, pensant:
qui viu al més enllà?
Potser és veritat
que s’ha fet gran amb les ferides,
però sobretot
amb qui ha crescut al seu costat.
Ja fa temps va decidir
no fer seus els somnis dels altres,
ara que l’amor s’hi posa,
ara que l’amor fa bé.
Ai, vida, vida,
que bonic que és sentir-te entre les mans.
Ai, vida, vida,
respirar tots els colors del bosc i el mar.
Ai, vida, vida,
que la pell es fa bonica amb cada any.
Ai, vida, vida,
tan difícil i senzilla a parts iguals.
Ai, vida, vida,
que bonic que és sentir-te entre les mans.
Ai, vida, vida,
respirar tots els colors del bosc i el mar.
Ai, vida, vida,
que la pell es fa bonica amb cada any.
Ai, vida, vida,
tan difícil i senzilla a parts iguals.
