Redacció
Morir d'un llamp forma part del disc 300 crits (Satélite K), de Marina Rossell. Aquesta cançó, desolada, crua i àrida, està acompanyada de la veu de Ferran Palau i Maria Hein. Us n'oferim el videoclip, gravat en les runes de Marmellar, el poble, destruït pel temps, on van néixer els seus rebesavis. En aquest escenari, Rossell obre el palmell de la mà i, posant una pedra sobre una altra, comença el camí discret de la reconstrucció. Perquè aquest vídeo emmiralla el moment en què mirem a dins i som testimonis de la destrossa interior. La gravació, sota la direcció artística de Ramon Oller, està inspirada en el moviment cinematogràfic Dogma 95, que buscava la màxima naturalitat: no s'utilitza trípode sinó càmera en mà, ella no va maquillada, no hi ha llum artificial, i fins i tot en els efectes sonors del final hi sentim les seves passes caminant per un bosc.
Si et deixen d’estimar,
camines cap a les ombres,
et preguntes si estava escrit,
si havia de ser així.
Si et deixen d’estimar,
s’apaguen totes les coses,
camines cap on neix el vent,
i veus el món molt més trist.
Desitges només
morir d’un llamp,
com un llop.
Morir d’un llamp
entre els llops.
Si et deixen d’estimar,
qui sap què et podrà consolar?
El dolor es cura vivint-lo,
sempre ha sigut així.
Si et deixen d’estimar,
mires el riu, mires les canyes;
ets en el pedregar,
i mires com tot se’n va.
Desitges només
morir d’un llamp,
com un gos.
Morir d’un llamp
dins el bosc.
