Hi ha músics que no només fan música, són música. John Lee Hooker era un d’ells, no feia blues, era blues. Quan apareixia, tenies la sensació que el món s’aturava; no calia ni tan sols que cantés, n’hi havia prou que parlés, o que piqués amb el peu a terra, o que s’estrenyés el barret: blues.
Fa anys, pocs i molts alhora, quan era al meu bar de capçalera −com me l’estimo encara− i l’Antonio el punxava, només escoltar-lo esgarrapar la guitarra i deixar anar un d’aquells gemecs cavernosos, havia de deixar de fer el que estigués fent −per més prometedor que fos−, atansar-me a la barra i demanar un bourbon o un whisky o una cervesa; o les tres coses alhora.
Hooker era bo sempre, sol, amb gel o amb el que fos −no cal dir que si el que fos també era bo, molt millor−, i excel·lia especialment en els duets. Per poc que connectés amb la seva parella convertia cada cançó en un diàleg que escoltaves embadalit fins al final; amb Van Morrison en van fer uns quants de memorables: un d’ells, Wasted Years, em fa venir ganes d’anar-me’n a viure a la vora del Mississipí cada cop que l’escolto.
La cançó que portem avui al VOSC, I’m in the Mood, va ser un èxit espectacular quan Hooker la va publicar l’any 1951. Gairebé quaranta anys més tard, la va tornar a gravar amb la meravellosa Bonnie Raitt pel disc The Healer. Raitt, que quan es va publicar la cançó original tenia dos anys, era fan incondicional de Hooker i la química entre tots dos va ser tan bèstia que, en acabar d’enregistrar la cançó, ella va confessar que havia estat una de les experiències més intensament eròtiques de la seva vida. “Senzillament em va deixar exhausta”, va dir Raitt, “perquè ja no fumava, si no, en acabar, m’hauria encès una cigarreta. Però tot el que vaig poder dir va ser: Necessito una tovallola!” El vell Hooker tenia 77 anys.
Estic a punt
Estic a punt, nena, estic a punt per l’amor
Estic a punt, nena, estic a punt per l’amor
Estic a punt, estic a punt, nena, estic a punt per l'amor
Sé que la nit és la millor hora per estar amb la persona que estimes
però ja saps que quan la nit arriba, nena, per Déu, tu sempre ets tan lluny d’aquí
Estic a punt, estic a punt, nena, estic a punt per l'amor
Estic a punt, estic a punt, nena, estic a punt per l’amor
I sí, ma mare em deia, que deixés estar aquella noia
però ma mare no sabia, oh Déu meu, que la noia m’estava matant
Estic a punt, estic a punt, nena, estic a punt per l’amor
Estic a punt, estic a punt, nena, estic a punt per l’amor
Foto: tommpouce
I’m in the Mood
I'm in the mood baby, I'm in the mood for love
I'm in the mood baby, I'm in the mood for love
I'm in the mood, I'm in the mood, baby, I'm in the mood for love
I said night time is the right time, to be with the one you love
You know when night come baby, God know, you're so far away
I'm in the mood, I'm in the mood baby, I'm in the mood for love
I'm in the mood, in the mood, baby, in the mood for love
I said yes, my mama told me, to leave that girl alone
But my mama didn't know, God know, girl was puttin' down
I'm in the mood, I'm in the mood baby, in the mood for love
I'm in the mood, I'm in the mood, baby, in the mood for love
John Lee Hooker (1951)
“Partitures” és una secció en què Lluís Gavaldà busca un fil conductor per agermanar cançons de les que fan companyia.
