A l'acte institucional de la Diada que s'ha celebrat a Montjuïc, Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, els primers actors a protagonitzar Mar i cel el 1988, ens han regalat un moment únic: han tornat a interpretar ¿Per què he plorat?. La cançó va ser creada per Albert Guinovart i la lletra la va adaptar Xavier Bru de Sala a partir de textos d'Àngel Guimerà, de qui enguany commemorem el centenari de la seva mort.
Sempre he mirat a l'infinit,
sempre he buscat l'última estrella,
sempre he pensat, sempre m'han dit,
que el món és una meravella.
Jo que en les nits de somni ardent
en blancs llençols i parets blanques
veia passar feliç la gent
amb la mirada clara i franca.
Sempre he mirat de ser el més fort,
jo sempre he vist florir la sort,
sempre he lluitat per sobreviure,
jo al meu voltant he vist somriure,
sempre he volgut morir matant,
tota la vida he estat jugant,
sempre m'he anat jugant la vida
i no m'he fet mai cap ferida.
¿Per qui ha plorat?
¿Per qui ha plorat
com mai no havia vist plorar?
¿Què m'ha passat?
¿Què m'ha passat?
¿Per què ha plorat?
¿Per què he plorat
per qui no havia d'haver plorat?
¿Per què ha plorat?
¿Per què he plorat
per qui no havia vist plorar?
Ara em desperto al fons d'un pou
veig que en el món la gent s'odia
i en la foscor tot es remou
com si no hi fos la llum del dia.
Per ells la guerra és important
i tot és lluita i envestida
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida.
Però en aquest món cruel i sord,
però enmig de l'odi i de l'horror
hi ha qui no vol arrossegar-se,
hi ha qui no es creu aquesta farsa,
hi ha algú que porta un món tan nou,
veig una llum al fons del pou
que em fa tornar començar a viure,
hi ha algú que lluita per ser lliure.
¿Per qui ha plorat?
¿Per qui ha plorat
com mai no havia vist plorar?
¿Què m'ha passat?
¿Què m'ha passat?
¿Per què ha plorat?
¿Per què he plorat
per qui no havia d'haver plorat?
¿Per què ha plorat?
¿Per què he plorat
per qui no havia vist plorar?
