antigues llibretes,
la llum quieta i vermella
del contestador.
No tornaràs, Els Pets.
Foto: Βethan
Calaixos a mig obrir. Jerseis de fa massa anys. Les mitges de dotze euros trencades, una altra vegada. Els llibres que m'esperen al costat del coixí, i que acaben dormint amb mi.
Paraules a mig dir. Silencis llarguíssims. La bola que torna i se'm planta a dins del pit, a sobre el ventre, com una llavor que només vol créixer fins a fer-me invisible, i petita, i res, no ets res. La mania d'amagar-me dins de mi mateixa. Les ganes de treure i no poder. Les ganes de creure i no saber ben bé en què.
Abrics antics i un fred que no tapa el fred de dins. La bufanda als llavis, i les cançons en algun lloc. Moments de mentida, veritats que pesen massa. Fer tard. Que el metro se'n vagi i el vulgui, per primera vegada, lluny. Que els tres minuts passin només a fora. Llibretes on em buscava. La lletra minúscula, inclinada (sense acabar d'atrevir-s'hi) a la dreta, que em reconciliava amb un món massa gran i estrany.
Si pogués, em desaria tota jo al tercer calaix, fins que arribés un hivern capaç de dissimular el meu hivern.
"El ritme del temps" és una secció en què Gemma Ventura Farré escriu textos partint de cançons.
