Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Si et va bé, Sopa de Cabra.
Foto: Chiara Cremaschi
Et diria ara. Aquí. Si et va bé. Vine. O millor et faria un whatsapp d'aquella manera amb què ho acabaries endevinant. I llavors, potser, qui sap.
T'ho diria si no existís el Però. El que si escric en majúscules, deu ser perquè m'ocupa un tros massa gran entre la gola i la veu i els dits. Entre els records i les excuses. I diguem-ho clar: entre la por que m'ha crescut, per dins, com si fos una heura vella que no sap trobar el sol (o, sense saber-ho, s'ha cansat de buscar-lo).
I tanmateix enyoro, així d'amagat, el que no he tingut mai. O el que si he pensat que era meu és perquè ho he imaginat. (La pell, el coll, el llit). I de tant voler-ho, entre secrets, m'he cregut que ja em pertanyia una mica aquell no-res. Però, saps? Només quan el buit és buit i la veritat és veritat, sé que visc de mentides. De fum. D'un ningú fet a mida.
Però quan l'heura s'oblidi de créixer, alguna part de mi potser gosarà escriure ara. Aquí. Si et va bé. Vine.
"El ritme del temps" és una secció en què Gemma Ventura Farré escriu textos partint de cançons.
