Ginestà
Ginestà, el conjunt format pels germans Júlia i Pau Serrasolsas (autor, a Catorze, de la secció Des del sofà), ha publicat el disc Vida meva. Format per dues cares, a la A hi ha cançons d'amor, com aquesta que compartim (cantada amb la col·laboració del grup Niña polaca), i a la B, l'altra cara de la moneda: el desamor.
T’ho vull dir ja,
però vull trobar la manera més maca.
Dos anys d’amor,
i el fràgil goig que és estimar-te.
I quan la gent ens veu pel carrer deu pensar
que guapos que estan agafats de la mà,
ben plens de carícies.
I saltem trepitjant els bassals,
i a vegades fa mal,
però és que t’estimo tant,
m’he aturat i ara em mires.
Vull llogar un piset amb tu,
sigui aquí o sigui a Neptú,
ja no em fa cap por mirar el futur.
Vull petons al menjador
sigui aquí o sigui a Plutó
i pintar-lo junts d’algun color.
Un gerro amb flors,
i llençols nous i fotos velles.
Un whisky amb mel,
i els vespres blaus de fer el trapella.
Panxa enlaire a gustíssim fa sol al terrat,
m’agrada la teva oloreta a suat,
ha florit una orquídia
i ens mirem per parlar de veritat,
de quan ens vam fer mal,
i ens curem amb les mans
les ferides de viure.
Vull llogar un piset amb tu,
sigui aquí o sigui a Neptú,
ja no em fa cap por mirar el futur.
Vull petons al menjador
sigui aquí o sigui a Plutó
i pintar-lo junts d’algun color.
S’han alineat tots els astres
i el teu cul preciós,
les meves rareses i els teus cabells grocs,
quatre cançons noves que et trenquin el cor.
I si algun dia te’n canses i vols viure lluny,
la nostra caseta serà un puto iglú,
la vida és la vida però sense tu.
Vull llogar un piset amb tu,
sigui aquí o sigui a Neptú,
ja no em fa cap por mirar el futur.
Vull petons al menjador
sigui aquí o sigui a Plutó
i pintar-lo junts d’algun color.
I aquí teniu el disc sencer:
