Una himne contra els desnonaments

Xiula i infants de Nou Barris i Ciutat Vella canten què se sent quan et quedes sense casa

Autor Redacció

Què se sent quan et fan fora de casa, quines són les pors davant d'aquesta possibilitat? A "STOP desnonaments", el grup musical Xiula ha recollit les experiències, emocions i imatges que els han transmès infants de sis escoles de la Ciutat Meridiana i el Raval Sud, dos dels barris amb més desnonaments de la ciutat de Barcelona, i, amb ells, n'han escrit la lletra. Una cançó sobre la por, la ràbia, però també la innocència i la necessitat d'estabilitat i de lligams amb l'entorn que sona així.


Vull saber què està passant,
per què la gent està cridant?
Tant soroll a l’edifici,
com pot ser tot tant difícil?

He vist a una mare del barri amb un bebè,
ha vingut la policia, l’han deixada al carrer,
un jutge els envia, han vingut de dia,
diuen que és perquè no pot pagar el lloguer.

Aquesta és la llar on jo vaig néixer,
aquest és el lloc que m’ha vist créixer,
i ara que ho faran desaparèixer,
taparan la porta amb una reixa.

En una setmana hem d’estar fora,
el banc ens ho mana, ja no hi ha demora.
La meva germana que té gana i plora,
ara haurem de córrer, només queda una hora.

I no em pots treure d’aquí,
no vols veure’m així,
em costa creure que avui no penseu en mi.

Contra la gent.
Prou patiment,
stop desnonaments.

Ciutat conscient.
Vas nu de ment,
stop desnonaments.

Els pares cansats, recullen les coses.
Estem aixafats, mentre omplim les bosses.
Els records que no ens podem endur
érem forts però el dia ha estat molt dur.

Quina impotència, tanta violència,
tan fàcil que seria promoure la convivència
pensant que el propietari mostraria més paciència,
però ara fer fora als veïns sembla que és la tendència.

I ara on anirem? Qui ens acollirà?
No se què farem, ni avui ni demà
i aquests canvis que no vull
i ara què han vist els meus ulls?

Una llum que s’apaga, un banquer que s’amaga,
la tristesa sempre creix, i la por que sempre es paga.
Em deia l’àvia una frase sàvia:
hi ha vegades que la ràbia és molt necessària.

I no em pots treure d’aquí,
tu no vols veure’m així,
em costa creure que avui no penseu en mi.

Contra la gent.
Prou patiment,
stop desnonaments.

Ciutat conscient.
Vas nu de ment,
Stop desnonaments.

La resistència dels veïns,
hem fet xarxa, estem en marxa fent camins.
Sé que no estem sols, que hi ha gent amable,
ens tiren un cable i tornem a estar dins.
Solidaritat a nivell de barri,
el moment de fer tot el xivarri.
Una educadora que ens pugui guiar,
la lluita social a punt d’esclatar.

Contra la gent.
Prou patiment,
stop desnonaments.

Ciutat conscient.
Vas nu de ment,
stop desnonaments.



"STOP Desnonaments" acompanya el desplegament d’un nou protocol de l'Ajuntament de Barcelona per minimitzar l’impacte emocional en infants, joves i adolescents, des del treball en xarxa i l’acció comunitària.

Data de publicació: 22 de setembre de 2022
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze