roc.casagran
roccasagran
roccasagran
Biblioteca
Publicacions
Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Veïns
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
Veïns
La Llum
No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum
Veïns
El David i el Martí
I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França
Veïns
L'Elionor
«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta
Veïns
(Carta de comiat a) el Bru
I vam tornar a Can Vies unes quantes vegades, perquè allà ens sentíem lliures, perquè hi havia música i revolta
Veïns
L'avi Cisco
Ell és així, crític de mena, sense pèls a la llengua, li fot pel broc gros, i no calla enlloc
Veïns
La Dau
Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul
