Sílvia Bel

Molt he estimat i molt estimo encara

Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes

Per a una «suite» algueresa

Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps

Jo caminava creient que estava quieta

Visc forastera/ en una terra xopa/ de desmemòria

La poma escollida

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

L’amor no és la joguina del temps

És com el sempre immòbil far/ que mira les tempestes i mai no es desfigura

Els amants

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l’enyorança amarga de la terra

Maig d'amor

No volveré a ser joven

envejecer, morir,/ es el único argumento de la obra

Mare, si fos mariner

Tot sol amb la meva barca/ iria a cercar l'amor/ per ports i cales llunyanes

Lletra a Dolors

Tants de records de tu se m'acumulen / que ni deixen espai a la tristesa

Covava l'ou de la mort blanca

Mare, no ploris per mi, mare./ No ploris per mi mare, plora amb mi

Vida

si em faig vell en les paraules/ per favor tanqueu la porta/ i fugiu de l’enyorança

Si vens, amor, i jo no hi soc

Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat

La llibertat

És abandonar el llibre sempre que puguis

Principis

He endreçat el calaix; ja l'hi tenia/ però no se sap mai què pot passar