A casa hi ha objectes: flors, forquilles, plantes, cortines, estovalles, retrats, tasses, nines, llibres, que ens han acompanyat tota la vida, i és com si tinguessin personalitat pròpia. En aquest dibuix he girat la truita: ara parlem amb els objectes per la solitud imposada.
Tornem d'aquest estiu estrany. El noi del mig acaba d'aterrar i encara té les vacances a les mans; els altres, atrafegats, treballen entre muntanyes de feina. En aquest setembre, d'una manera o altra, tots estem sotmesos al silenci incert, desconcertant i fred que ens imposa la màscara.