Cambres pròpies
Metàfores Mortíferes
Cambres pròpies
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
Cambres pròpies
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Cambres pròpies
Ni màrtirs ni abjectes
Sou uns fletxes, acabeu de descobrir que això dels llibres també és un negoci
Cambres pròpies
Mèrits rotundament propis
Per què som nosaltres les que hem de justificar la nostra vàlua?
Cambres pròpies
Divorciats anònims
Segur que si no t’acabes separant tu, alguna de les teves amistats ho farà
Cambres pròpies
El nom de les coses
Si em fes una targeta de visita, hi podria dir: buscadora de paraules
Cambres pròpies
Pusil·lànime
Ets un malabarista de la queixa, la conjugues planyívolament tan bon punt et lleves
Cambres pròpies
Apologia del dubte
No tenir seguretat és interpretat com un signe de feblesa, d’intel·ligència limitada
Cambres pròpies
La casa psicosomàtica
Les canonades es van obturar i el plat de dutxa es va omplir d’una aigua marronosa
Cambres pròpies
L'estació lúcida
Jo també em vull desprendre de la carn, dels pensaments morbífics, de les fulles mortes
Cambres pròpies
Qui la té més grossa (la novel·la)
El motiu que, segons la meva tesi, els homes tinguin més tirada pel totxo el desconec
Cambres pròpies
Estima'm, folla'm
Per què ens costa creure que el deliri de la plenitud no pot ser origen d’obres mestres?
Veure’n més
