Tast editorial Una casa pròpia a Mango StreetIgnorar el meu pare em fa sentir mala filla, però em sento pitjor quan no escric Redacció
La principal La bombolla dels perdedors«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort Míriam Cano
La principal Males maresMatar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill Míriam Cano
La principal Meravellós com l'Òpera, amarg com l'ÀcidMalgrat la potència de la premissa, el que me n'ha quedat és el perfum Míriam Cano
La principal Els universos que ens sostenen«Pequeño Mundo Ilustrado» de María Negroni repassa algunes obsessions que acompanyen l’autora Míriam Cano
La principal Aquest deu ser el llocDe la meva quinzena de cases, vuit eren a prop de campanars Míriam Cano
La principal El corc (verd) de la virtutL'enveja corseca perquè, a diferència dels altres sis, és un pecat secret Míriam Cano
La principal La ruïna no és com me la imaginavaCom si la manca de projecte fos un òrgan més Míriam Cano
La principal Manuals d’autodefensaN'hi ha un de ben especial que em vaig trobar l'altre dia a la bústia, dedicat Míriam Cano
La principal He imaginat sis coses impossibles abans d’esmorzarA «Lítica», Lucia Pietrelli es pregunta en quin moment un record es converteix en un bastard Míriam Cano
Passadís La llum negraL’exposició del CCCB explora el lligam entre l'art i l'esoterisme des dels cinquanta fins ara Míriam Cano
L'últim metro La vida té soroll de superfícieEls que vam néixer entre els 70 i principis dels 80 vam ser els darrers que vam gravar «mixtapes» Míriam Cano