Vicent Andrés Estellés

Em posareu entre les mans la creu

A l’hora justa vull que a Burjassot,/ a la parròquia on em batejaren,/ toquen a mort

Els amants

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l’enyorança amarga de la terra

Assumiràs la veu d'un poble

Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble

M'he estimat molt la vida

no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula

Cançó de la rosa de paper

d'un paper vell de diari,/ d'un diari groc del temps

M'aclame a tu

Seràs la clau que obre tots els panys,/ seràs la llum, la llum il·limitada

Dos amants com nosaltres

Feroçment ens amàvem del matí a la nit/ Tot ho recorde mentre vas estenent la roba

Coral romput

«un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia»

Passen els cels