Cambres pròpies Plega el cobrellitLa nostra primera tardor i et vas alçar d’un bot perquè amb l'ai! et vaig dir aquí no
Cambres pròpies El que siguis ara solPerò, tot i que llavors encara no ho sabíem, ja tenies el mocador de fer farcells estès al llit
Cambres pròpies Les mínimes expressionsJo he assassinat l’amor de la meva vida perquè vosaltres passegeu l’apatia
Cambres pròpies Amor en estat de saturacióT’abraço molt fort perquè fa tant que no et toco ni t’oloro, t’abraço la cintura, no, el pit, les espatlles
Cambres pròpies El més bell dels mascaronsFins que no vas dir-li al meu cos vine no vaig saber que l’extrem del millor és el mateix del pitjor